Arantza Uriarte és coach i ajuda a directius, emprenedors, dones i adolescents a enfocar diversos aspectes de les seves vides.
Donada la seva professió, fa les preguntes adequades en el moment adequat per tal “d’aflorar respostes” en els seus clients.
Va estudiar Filologia Hispànica i Anglesa i va obtenir un màster en Direcció de RRHH i un altre en Medi Ambient.
Uriarte coneix de primera mà l’aplicació del coaching en l’àmbit de les multinacionals, on hi ha treballat durant 17 anys. En aquesta entrevista, però, ens remuntem a allò que va exposar al TEDxRamblas: les possibilitats que té el coaching en la comunitat educativa.
Bloc 1. Introducció al coaching: què és? Quan, per què i en quins àmbits s’aplica?
Bloc 2. Qüestions operatives sobre el coaching: quina és la seqüència d’un procés de coaching? Com es desenvolupa una sessió? Quines tècniques s’utilitzen?
Bloc 3. La figura del coach: experiència professional, certificat i perfil.
Bloc 4. L’aposta d’Uriarte: el coaching aplicat a l’àmbit educatiu. Ens explica a qui es pot aplicar i detalla alguns moments clau.
Després d’haver respòs a totes les meves preguntes, Arantza Uriarte em demostra que realment està oberta a tot el que pugui succeir i em proposa viure en primera persona una sessió de coaching.
Acordem desenvolupar-la off the record i en vull destacar tres sensacions: profunditat, reflexió i introspecció.
En l’espai de confiança que comenta durant l’entrevista, l’Arantza fa que em plantegi molts aspectes de la meva vida, a través de preguntes tals com “quina olor té la por?”. La sessió m’emociona i em descomposa i, després de tot, vull ser coach.
Isabel Fernández
Salvador Garcia: “És bàsic que el coneixement aportat pel projecte Tàndem romangui a les escoles”
Salvador Garcia és Director de Coneixement, Educació i Recerca de la Fundació CatalunyaCaixa, l’àrea d’actuació d’aquesta entitat en la qual sorgeix el programa de les anomenades Escoles Tàndem. Però, què són? Quins resultats estan tenint?
“En l’àmbit educatiu català s’han invertit molts recursos en projectes, però, un cop acabats, no han tingut continuïtat”, assegura. Garcia vol evitar que el projecte educatiu en què treballa caigui també en aquesta línia. Per això advoca per formar els professors amb la metodologia que aporta el programa, perquè així el coneixement resti a l’escola tot i haver-se acabat el període de col·laboració.
Garcia, ponent al passat TEDxRamblas, amplia la informació sobre el programa i les primeres sensacions dels partenariats que ja s’estan duent a terme a dos centres educatius barcelonins junt amb el Conservatori de Música de Barcelona i l’ESMUC.
PART I
PART II
Articles relacionats
– Escoles Tàndem (o la música com a foment de l’èxit educatiu)
Laura Casanova
Economia, societat i ecologia són els tres conceptes clau en els quals ha de basar-se una empresa. Segons l’antropòleg Josep Maria Miró i Pascual: ‘El problema del sector empresarial és l’aïllament que existeix entre els objectius econòmics i la funció social i mediambiental’. Partint de l’statu quo actual, ‘ara és el moment en què s’ha de produir una innovació social’ per combatre la situació de crisi. Com?
Pascual exposà al TEDxRaval algunes idees per convertir-se en un ’emprenedor social’. La primera és pensar diferent i a partir d’aquí ‘inventar, reinventar, combinar o transformar’. Per aconseguir-ho, l’empresa ha de fer una hibridació, és a dir, ha de transformar els seus recursos en eines per arribar a un model de sostenibilitat creat a través del model de negoci.
Treeplica i l’Arbre estratègic
El dissenyador de negocis, Alejandro Castillo, va compartir al FAD les eines emprades en la metodologia Treeplica, com l’Arbre estratègic, el design thinking o customer journey map, que permeten ‘integrar les tres perspectives interactuant entre si’ a través del triple balanç econòmic.
Per a Castillo, innovar representa adaptar els coneixements dels quals disposem aplicant un plantejament diferent. L’Arbre estratègic dissenya empreses que se sustenten a partir de les experiències i els valors de les persones que en formen part. Afegint una visió de negoci que integra l’ecologia i la capacitat de connectar-se amb la societat que l’envolta.
Inspiració ‘made in’ TEDxRaval
Josep Maria Miró i Pascual: ‘Estem tan malament tan malament que no tenim temps pel pessimisme’.
Alejandro Castillo: ‘El món és un drama i tu, com a emprenedor, pots aportar el teu vers’.
Azucena Moya
Gillian Muessig, presidenta fundadora de SEOmoz, una empresa d’aplicacions de recerca per a màrqueting, va presentar al TEDxRaval la seva visió sobre el sexisme en el món empresarial i sobre com, incentivant entrepreneurs femenines, es pot tornar a l’ordre natural del nostre planeta, avui, sense equilibri en termes de gènere.
Directa i segura, la “SEOmom” va començar la conferència fent aixecar les dones d’entre el públic, demostrant que representaven un percentatge molt inferior als homes assistents. D’aquesta manera, la ponent va voler posar en evidència que “vivim en un món dominat per una població masculina cada vegada més nombrosa”, tant que, segons Muessig, “el 2020, el 20% dels homes no tindran oportunitat de trobar una dona”.
En aquest sentit, Gillian Muessig creu que “és fonamental donar suport a les dones que creen empreses tagfee”, una expressió acunyada per a referir-se a companyies que es construeixen sobre valors com la transparència, l’autenticitat, la generositat, el divertiment, l’empatia i l’excepcionalitat en el treball. Muessig considera, doncs, que l’estímul a la creació d’aquest tipus d’empreses des de mans femenines “és bàsic per a restaurar l’ordre natural del gènere al nostre planeta”, de manera que “se’n beneficiaran els dos sexes”.
Laura Casanova
Tres idees sobre el TEDxRaval
Avui el “tresidees” s’ha desplaçat fins al FAD, el centre de Foment de les Arts i del Disseny de Barcelona, per formar part del públic del TEDxRaval.
Tres idees a destacar: professionalitat, fluïdesa i emprenedoria.
Una vegada més, la marca TED ha alimentat les ganes d’innovar, d’aportar quelcom al món, de sentir que podem canviar-lo.
Hem cobert les conferències de l’esdeveniment i, com veureu, els ponents tenen 3 coses en comú: idees, consciència i responsabilitat social.
Isabel Fernández
A través del streaming del TED 2012 a la llibreria Exellence de Barcelona, Marco Tempest ens presentà una forma diferent d’explicar els contes. A partir d’un suport desplegable a mode de llibre il·lustrat, el ponent va exposar a Califòrnia la història d’un noi que volia ser il·lusionista. El mag de la tecnologia va utilitzar projeccions a mode d’hologrames que es movien sobre el fons, una màscara o el llibre.
El tecno-il·lusionista va crear una atmosfera de màgia i misteri, a mesura que les imatges prenien vida en els desplegables amb els quals interactuava. Tempest explicà com s’utilitzava aquest mètode al Teatre Tanagra per crear il·lusions òptiques amb els actors.
Una història explicada a partir de la projecció d’imatges en moviment a les pàgines d’un suport desplegable… Podria esdevenir el futur del conte?
Azucena Moya
Les possibilitats de la filosofia clàssica: motivar l’aprenentatge i aconseguir empreses eficients
Unes sugerents rodones de colors que canvien de mida i una pregunta bullint al cervell dels assistents a llibreria Exellence de Barcelona, minuts abans de la retransmissió en directe del TED 2012.
La ponència a càrrec d’Humberto Schwab va omplir la pantalla de símbols abstractes per plantejar al públic que pensessin una pregunta. La filosofia ens ensenya primer a escoltar el que l’altre persona et diu i després pensar en la resposta. ‘Moltes empreses han millorat en el funcionament intern gràcies a aquest mètode, perquè els treballadors no s’escoltaven entre ells’.
El mètode socràtic consisteix en fer una combinació de tecnologia i filosofia clàssica. Partint d’un coneixement abstracte en el qual el món potser no existeix, hem d’escoltar els altres. Schwab assegura que la interactivitat és molt més educativa que la forma tradicional d’absorbir el coneixement. Internet és un exemple de com el paper actiu de la persona, la qual deixa de ser un recipient que s’omple d’informació, facilita l’aprenentatge
L’objectiu del diàleg socràtic és convertir al nen, adolescent, pare, professor o treballador en una persona unificada. És a dir madura emocional i intel·lectualment.
Azucena Moya
tresidees 